Som o no som democràtics?

Els catalans som menys democràtics que a la resta de l’Estat com es feia ressò un diari d’una enquesta del CIS? Ha estat un titular (amb tot el que representen els titulars de diari) que m’ha fet rumiar força. Per a mi, no deixa de ser sorprenent, diria xocant, que la qualitat de la democràcia la mesurem sobre la base d’una enquesta; però encara em desorienta més que no tan sols és menys democràtica que la resta de l’Estat sinó que l’alternativa és una dictadura.

Em sembla que plantejar que un país és més o menys democràtic en funció d’una enquesta és més que qüestionable. D’entrada, em venia la necessitat de veure les dades, d’entendre el plantejament, però m’he sentit caient de quatre grapes en la dinàmica que planteja el titular i ho he deixat.

Com que estic en desacord amb el titular he volgut mirar-m’ho amb distància. D’una banda, no crec en el plantejament que han fet algunes veus que justifiquen aquests resultats perquè realment el que vol la ciutadania és “implicar-se més” i ser partícip de la construcció de la democràcia. Em sembla que qui vol implicar-se més té moltes vies per explorar i provar. Per altra banda, no crec que sigui una febre passatgera. Crec que ens hem de plantejar seriosament resultats d’aquests tipus, perquè no pensar-hi ens deixa en un limbe d’autocomplaença, d’autoemmirallament, que pot ser perillós.

La democràcia és la forma política més col•lectiva i inclusiva que tenim. Si la política és la gestió col•lectiva del bé comú, tota implicació en la construcció del bé comú, d’allò que és de tots, del col•lectiu, és democràcia. Per això, l’associacionisme és una base democràtica del país, perquè tots i cadascú gestionem la nostra vida privada, però en un espai col•lectiu gestionem la vida comuna.

Allò que fem a les associacions (una assemblea, una reunió, un projecte) són eines polítiques i construeixen la democràcia. Per això, quan es dubta de la qualitat democràtica no podem deixar de dir allò que fem i com ho fem i tenir molt en compte les accions amb les quals construïm la nostra democràcia:

1. pensar el futur: fer propostes sense límits a la imaginació i fer-les amb rigor, ben fonamentades, ben argumentades, és més “si no les fem nosaltres, ens les faran els altres” i no necessàriament a favor nostre.
2. difondre i compartir les propostes: les associacions, especialment les de base voluntària, hem de fer un pas endavant per explicar-nos i explicar-nos bé, no cal sortir a les portades de tots els diaris, però és molt important que els mitjans propers, les revistes, les webs, els amics del Facebook, sàpiguen què estem fent i puguin explicar-ho fàcilment (és a dir, ho hagin entès)
3. explicar-les als polítics: els responsables polítics són els gestors del bé comú i cal que coneguin bé les nostres propostes, que no puguin dir que no ho sabien i si ens prenent alguna idea, voldrà dir que anàvem ben encaminats.
4. fer xarxes: construir alternatives i treballar per fer que les propostes esdevinguin realitat, però això només serà possible si teixim complicitats, si compartim i creem propostes col•lectives.

I tot això, és democràcia i la democràcia es construeix cada dia.

Publicat a xarxanet.org

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s