L’ambició energètica de Catalunya

L’energia és imprescindible per al funcionament de les nostres societats desenvolupades, però alhora s’està consumint amb desmesura i ineficientment. Al món, l’energia és un bé escàs, i l’ús desaforat d’aquesta genera un futur inestable. En aquest context global, Catalunya és molt sensible a les variacions econòmiques (del preu dels combustibles) i les conseqüències sobre la seguretat (per a garantir-ne l’abastament), perquè és molt dependent de les importacions de fonts energètiques (n’importem més d’un 95%).

Davant les incerteses, les previsions en el camp energètic són qüestions estratègiques de primer ordre. El Govern del nostre país acaba de presentar un nou Pla de l’energia i canvi climàtic a Catalunya (per al període 2012-2020). En aquest pla es treballa en un escenari que podríem qualificar d’amable, el que tots desitjaríem, en el qual fem una transició tranquil·la cap a un model que integri en més mesura les energies renovables i abandonem progressivament les fonts energètiques més contaminants. Malauradament vivim unes contradiccions molt punyents. Vegem-les.

– Per una banda, és important que hi hagi un compromís per a complir els acords europeus (l’anomenat paquet energia i clima), i cal complir-los, però hem d’entendre que aquest objectius són uns mínims que no ens alliberen de la forta dependència de les importacions. Per això, tot i fer molts esforços i assolir els objectius, a mesura que pugin els preus, ens podem trobar en una situació econòmica crítica per haver de pagar els combustibles molt cars.

– Per una altra banda, les inversions per a assolir els objectius del paquet energètic són molt importants (9.000 milions d’euros en el període 2012-2015) i el moment econòmic no hi ajuda gens. La seguretat energètica ens obliga a invertir uns capitals que no tenim. A més, en un escenari en què Catalunya té una sagnia fiscal entre un 8% i un 10%, és molt i molt difícil (per no dir impossible) poder fer les inversions necessàries per a la transició energètica.

Per a fer una bona previsió, Catalunya ha de mirar més enllà, i un exemple d’això és Dinamarca. Aquest país té unes dimensions semblants a Catalunya, amb 5,5 milions d’habitants (per 7,5 a Catalunya) i 43.000 km2 (per 32.000) i un PIB per càpita de 36.000 € dels danesos (per 27.000 € nosaltres). Bé, doncs, Dinamarca s’ha proposat abastir tota la demanda amb energies renovables el 2050 i ha preparat un full de ruta, flexible i adaptable, amb un horitzó concret.

Hem d’assumir que l’energia no és una qüestió merament ambiental o fins i tot econòmica, sinó una qüestió de sobirania. Per això, tot i saber que hi ha dificultats molt significatives en la transició energètica (tant tècniques com econòmiques), com a mínim necessitem un horitzó ambiciós i compromès.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s