La connexió pendent de les dues xarxes de tramvia de Barcelona és un tema recurrent i, com a mínim, ja l’hem posposat dues vegades (quan es van construir i durant la ja mítica consulta de la reforma de la Diagonal). Podem donar voltes i voltes i en tornarem a parlar el que calgui, però les dues xarxes s’han d’acabar unint. En treurem molt mes profit i no crec que ningú ho dubti. La gran qüestió és com es fa, per on ha de passar la connexió.
Sense cap dubte crec que per la Diagonal. Per dues raons: primer, perquè la Diagonal és la via natural, la directa i, segon, perquè la Diagonal demana a crits una reforma, una racionalització, una ordenació, com ho vulgueu dir, i les dues coses s’han d’integrar (el tramvia i la reforma). Una avinguda principal de la ciutat amb cotxes passant per diversos llocs (centrals i laterals), les bicicletes i les persones barrejades, un carril bus que va de tort (mireu-vos la inclinació dels autobusos), vaja, és un desgavell que acumula molt pedaços posats uns sobre els altres.
Una reforma de la Diagonal vol dir moltes coses. Cal endreçar i hi ha d’haver espai per a vianants, bicicletes, transport públic i transport privat clar i ben delimitat. També li hem de treure pressió. Hi ha d’haver menys cotxes i el transport públic ha de ser molt més ordenat (ara són un munt de línies passant pel mateix lloc). A més, hem de mirar quins usos li volem donar. Sí, sí, ja sé que és debat llarg i extens, però crec que l’hem fet vàries vegades i ara toca actuar.
Una qüestió diferent és si hem de posar un tramvia a l’eixample i jo crec que sí. Podem posar una línia que passi la ciutat de punta a punta per Mallorca i torni per València, treiem les línies de bus que hi passen i tots hi guanyem. Més silenciós, més net, conducció més suau. Això és una altra qüestió i, com que hi ha els estalvis que hi ha, primer una cosa i després l’altra i jo crec que primer és la Diagonal.
Ara hem de prendre decisions i executar-les. I no crec en consultes populars per qüestions tan específiques, perquè tots votem en funció dels interessos molt particulars (i ja em perdonareu, però es tergiversa d’una forma lamentable) i algú ha de decidir amb visió global. Amb visió de l’avinguda, de la ciutat i de totes les implicacions que té per les connexions de la ciutat amb les ciutats del voltant, etc. Ep, jo no dic que no es parli i s’escolti la gent, crec que és primordial, però la decisió és política. Sempre hi haurà algú que no hi estarà d’acord i es farà sentir, però cal prendre decisions i són polítiques.
Sergi Rovira 