Malgrat que l’aigua és la font de la vida, encara hi ha uns 800 milions de persones que no tenen accés a aigua potable. Tot i que la xifra varia segons les fonts, és molta gent; significa, com a mínim, dues vegades la població d’Europa. El més paradoxal és que això passi en un planeta que en diem el planeta blau, perquè la major part està cobert d’aigua. D’aigua, n’hi ha i molta.
A nosaltres, persones que vivim en un món ric això ens pot sonar molt llunyà, fins i tot, surrealista; nosaltres obrim l’aixeta i raja sense parar. Senzillament, no ens fem la idea del que significa no tenir-ne, haver de caminar, cada dia, quilòmetres per omplir una gerra o una garrafa. Sortosament, d’entre tots els objectius del Mil·lenni que es van establir l’any 2000 l’accés a l’aigua potable serà un dels pocs que segurament s’assolirà el 2015. A l’informe de l’any 2010 i de l’any 2011 es pot veure que moltes regions ja han aconseguit l’objectiu i altres estan encaminades.
La part complex és que la població del món no para de créixer i el consum d’aigua tampoc. Per assolir l’objectiu estem exhaurint les reserves d’aigua potable arreu del món, és a dir, estem posposant la solució. El repte persisteix.
Fa pocs dies es va celebrar el 6è Fòrum Mundial de l’Aigua, a Marsella, i s’hi va signar una declaració on es troben recollir els reptes i les polítiques a emprendre. Documents com aquest en tenim molts i molt ben escrits. Ara cal canviar i cal una nova manera d’usar l’aigua. Segurament hi hagut malentesos, perquè sovint es parla del dret a l’aigua i sembla que en puguem gaudir sense límits. El dret a l’aigua fa referència a aquelles persones que no hi tenen accés, ni per cobrir els mínims vitals. Els habitants del planeta que tenim aigua l’hem de fer servir d’una forma molt més curosa i no cal anar gaire lluny per veure que això és factible. Barcelona és la ciutat del món desenvolupat amb un consum per habitant més baix, per tant, es pot viure molt bé consumint poca aigua.
Ara hem de dir ben alt que l’aigua és, sobretot, una gran responsabilitat.
Publicat al blog d’educació d’Intervida
Sergi Rovira 