(TSR = PAR) Territoris i persones socialment i ambientalment responsables

Els models que han imperat al món les darreres dues dècades han quedat fortament en entredit amb la crisi. No només el sistema econòmic i financer amb les polítiques liberals que coneixem bé, sinó també un model de societat que s’ha estès arreu del món on prima l’individualisme, la competició i el narcisisme basats en el consum desaforat. No diré que aquest model hagi arribat a la seva fi –prou que m’agradaria veure-ho– però, en bona mesura, s’haurà de revisar.

Malauradament encara perdura el campi qui pugui, el jo miro de sortir-me’n encara que l’altre caigui pel camí, però també hi ha mirades noves, persones que veuen que el sistema no funciona. La crisi té aquestes coses. Per dir-ho d’una altra manera, la crisi ha deixat i deixa cada dia moltes persones fora. I fora vol dir sense feina, amb família per alimentar i deutes i la sensació de caure al buit sense tenir on agafar-se, ni xarxa que t’entomi (la sensació de buit és terrible). Sortosament, la crisi ha fet sortir forces d’on abans no hi eren, ningú vol deixar d’ajudar a un familiar o un amic i mira de donar-li un cop de mà. Però alhora genera una por immensa: “I si em toca a mi? I si caic jo?”. Si ens fem aquestes preguntes, ja estem mirant el món diferent. No estem disposats a deixar caure al del nostre costat, són persones amb nom i cognoms que coneixem bé.

Aquesta conjuntura ens porta a ser mesurats, a consumir amb cautela, a mirar el futur i ens diuen que això és dolent per al sistema. Aleshores descobrim que el sistema no és bo per a nosaltres, per a les persones.

Per això, ens cal un altre sistema i hem de construir xarxes sòlides per bastir-lo. No xarxes efímeres que aturen el cop, sinó espais que construeixen el futur. Espais per construir el model de societat que volem: inclusiva, on qui cau fora pot ser acollit, diversa i responsable, que té cura dels recursos que fa servir i vetlla per no malmetre l’entorn. Això són els territoris socialment responsables.

La crisi és greu i profunda i, malgrat que hem canviat una mica els nostres patrons de consum, no afrontem els reptes ambientals que tenim davant en la seva globalitat. No podem sortir de la crisi proposant que augmentem el consum. El nostre planeta és limitat i hem de canviar el model. Els TSR han de ser espais que tendeixin a l’equilibri ambiental reduint dràsticament els consums d’energia i produint-ne amb fonts renovables, que tinguin baixos consums de materials (consumint molt mesuradament) i el residu arribi a ser zero.

Els territoris socialment responsables són llocs amb una intencionalitat clara i concreta: construir una societat que posi primer les persones i també l’entorn que les acull.

Publicat a xarxanet.org

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s