Aquesta nota de premsa de l’Agència Internacional de l’Energia (de fa uns mesos) llença una alerta que es va repetint continuadament i que em deixa força perplex: l’augment dels preus del petroli amenaça la recuperació econòmica.
Crec que el raonament és senzill. Si augmenta el consum de productes i serveis (i es recupera l’economia), augmenta el consum d’energia i, per tant, el seu preu. L’augment del preu de l’energia fa encarir tots els productes (tot necessita energia), augmenta la inflació i això frena el consum. Si s’encareixen els productes, no els consumim i entrem en crisi.
El nostre sistema econòmic (mundial) depèn absolutament de les energies fòssils (vol dir petroli, gas i carbó en un 80% o més) i com que estem arribant al límit de l’oferta, tenim problemes per cobrir la demanda. Jo crec que ara farem varis cicles de crisi-recuperació repetint el mateix patró (augment del consum, creix el preu de l’energia, els preus dels productes i entrem en crisi) fins que estiguem disposats a canviar el sistema productiu.
Canviar el sistema productiu vol dir:
– desvincular el consum d’energia de l’economia i, per tant, consums d’energia molt menors amb grans millores (i inversions) en l’eficiència (això serà un procés llarg, però ineludible),
– un mix energètic molt més diversificat tendint a fons renovables i molt difoses (el que se’n diu el model internet de l’energia) i
– una economia real de serveis.
No és una qüestió que puguem triar. Com que el consum energètic és creixent en el món i els recursos són limitats (i limitants), el canvi és inevitable. El que podem triar és com fem el canvi: progressivament o per col•lapse. De fet, fa temps que ho sabem i ja estem canviant (i tenim molts bons exemples), només és qüestió d’accelerar alguns processos per no haver-ho de fer a correcuita.
Per tant, el petroli és el culpable o és una justificació per mantenir el mateix model econòmic?
Sergi Rovira 