El món serà un lloc habitable o un desert tòrrid? Com ens l’imaginem?

El món serà un lloc habitable o un desert tòrrid? Com ens l’imaginem?
Necessitem un relat convincent i engrescador que arrossegui la majoria de la societat cap un nou model econòmic

Els moments de canvi són vibrants i apassionants, però en el món canviant, sovint sense rumb, en el que vivim, ens calen visions, idees de futur, que ens permetin veure que anem en la direcció adequada. Sovint ens podem trobar en debats abrandadíssims sobre el preu de l’energia que desapareixen al ritme de les oscil·lacions del preu del barril de petroli en els mercats internacionals o, com el 2008, anem especulant sobre les reserves de cereals sense poder discernir si els preus varien pel tènue equilibri entre l’oferta i la demanda, els efectes dels canvi climàtic o simples maniobres especulatives dels mercats financers. Tots aquests debats tenen expressions locals concretes (la fam, la manca d’electricitat,…), però no trobem les solucions.

Tot i això, no ens manca consciència de la situació social i ambiental del món, perquè les enquestes mostren clarament que la majoria de la ciutadania (del món) sap quina és la situació ambiental (del món) i els canvis necessaris per afrontar aquesta situació, sinó que ens manca acció.
Ens cal una explicació molt clara i precisa de què vol dir un món ambientalment i social sostenible

No es tracta de saber que no anem bé, sinó de saber on anem; perquè la societat no canviarà sinó té una idea clara d’on ha d’anar. Els canvis, en general, fan respecte i, si no hi ha alternatives, encara més. Per tant, ens cal una explicació molt clara i precisa de què vol dir un món ambientalment i social sostenible, però amb concreció, sobretot, al dia a dia de les persones. Què canviarà i com serà?

Si les persones tenen la informació adequada, estan disposades a canviar, però sense aquest imaginari seguim encallats. Solucionar problemes globals, vol dir donar moltes respostes locals.

És més, no ens podem quedar en una explicació clara i precisa, ho hem de veure i poder-ho tocar, per creure’ns-ho; i així donar resposta a la vida diària de les persones, als dubtes més quotidians. Per poder produir el canvi, cal mostrar exemples clars que ja funcionin, que es puguin veure i entendre, perquè això resol els dubtes. Aquí és on tenim una funció clau, tots els qui estem convençuts que hem de construir aquesta transformació: hem de desenvolupar models i fer-los funcionar i explicar-los a tothom. Això vol dir que volem saber com seran les cases on viurem i les hem de veure, entrar-hi, comprovar que s’hi pot viure i entendre que estalviar aigua i tenir un doble circuit (aigües netes i aigües grises), no és res estrany, o que les cases estiguin ben aïllades, dóna confort. Volem saber com ens desplaçarem, perquè si el cotxe ha de deixar de ser la referència, hem de poder pujar en trens o autobusos que funcionen i van a l’hora. Si volem saber com és una roba ambientalment sostenible ens l’hem de poder posar.

De totes maneres, em sembla que la transformació més complicada és en el món econòmic i laboral i entendre que una economia de serveis no ven productes, sinó intangibles. Hem de veure que no vendrem rentadores, sinó un servei de roba neta (les persones no han de ser propietàries d’una rentadora, sinó que la tindran cedida o llogada, de manera que qui ven el servei li interessa que l’aparell, la rentadora, duri molt temps i sigui fiable, i qui el compra, també).

Ara necessitem un relat convincent i engrescador que arrossegui la majoria de la societat cap un nou model econòmic. El model ja el coneixem i el fem servir, en major o menor mesura, arreu del món, és una economia de serveis. Però hem d’ordir una sinèrgia guanyadora de la que ningú en vulgui quedar despenjat. Sense cap mena de dubte cal comptar amb tots actors, les universitats i els centres de recerca han de proveir els continguts, les empreses han d’oferir nous serveis, els publicistes han -com ja fan ara- d’ajudar a explicar la proposta i fer-ne un relat guanyador. Una economia de serveis s’ha de finançar i, a l’hora, és la que millor encaixa amb el món de les finances, perquè les mateixes finances són una economia de serveis. Però, principalment, les persones han de ser el centre d’aquesta economia i les grans beneficiades.

També hi ha unes qüestions ètiques de fons (d’on venen els productes que consumeixo, com han estat produïts i transportats,…) que són importants, però que la majoria de la població desconeix i no té en compte en el seu dia a dia. Les persones volem, en primer lloc, que allò que comprem doni resposta a les nostres necessitats.

L’economia del consum de productes materials està condemnada a desaparèixer en molt menys temps que ens puguem imaginar (de fet, ja és una realitat en molts països) per ser substituïda per una economia de serveis. Una economia de serveis (o també se li ha dit una economia desmaterialitzada) comporta canvis culturals importants on el posseir no té sentit, perquè volem el servei i no el producte que ens el dóna (volem la roba neta, no una rentadora i els mals de caps que ens dóna). Si volem veure la televisió a casa nostra, no necessitem un televisor, sinó algú que ens deixi el millor aparell i quan vulguem canviar pagarem per tenir més qualitat, no per un aparell nou.

Interioritzar la idea de que no volem comprar productes, sinó serveis, no és fàcil, perquè significa un canvi de paradigma. Com explica Lakoff, la imatge que ens construïm de la nostra societat condiciona fortament els projectes que emprenem i les nostres actituds davant de noves propostes. Per això, el món serà el que nosaltres duguem a terme a partir de la imatge col·lectiva que en tinguem. Ara ens cal aquest nou imaginari, aquest relat.

Publicat a sostenible.cat

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s