Un planeta blau…d’aigua, no?

L’aigua ho és tot: és vida, és energia, és alimentació, és indústria, són ciutats,… sense aigua no hi ha res que funcioni, res no podria existir tal com ho coneixem. Però l’aigua és escassa. S’han escrit llibres i molts articles sobre l’escassetat de l’aigua i les conseqüències de la seva mancança. El futur és tenebrós: la manca d’aigua provocarà grans migracions, les guerres del futur seran per l’aigua…, sembla que no hi haurà aigua.

Un moment: realment l’aigua és escassa? En un planeta cobert d’aigua, l’aigua és escassa? Depèn, no? Depèn d’allò que es vulgui fer, de com es vulgui fer, de per què es vol fer, no? Dins de tota l’aigua del món, l’aigua dolça és una fracció molt petita i, tot i així, n’hi ha molta.

La qüestió és com pensem l’aigua, com l’entenem en el nostre cap, com vivim amb l’aigua. Donem per sobreentès que en obrir l’aixeta surt aigua i, implícitament, que l’aigua és inesgotable, però no podem pensar en l’aigua com un bé infinit. No té sentit tenir camps de golf en un clima mediterrani (o desèrtic) de la mateixa manera que no creixen oliveres a Escandinàvia.
Catalunya sembla que ho ha entès. Catalunya, i en especial Barcelona, ha implementat moltes mesures per a l’estalvi d’aigua, però a més, els darrers anys hem tingut un detonant: la sequera. Les conseqüències de la sequera van molt més enllà de les mesures tècniques puntuals o a llarg termini, el canvi cultural és molt més profund. Haver entès que l’aigua és finita i haver incorporat hàbits d’estalvi d’aigua té impactes molt més contundents. Avui per avui, Barcelona és la ciutat del món ric que consumeix menys aigua per habitant i es compta entre les ciutats amb un consum per persona baix d’arreu del món. Tot i això, Barcelona és una de les ciutats del món més ben valorada per a viure-hi.

El veritable actiu és haver mantingut uns consums moderats després de la sequera i, a més, Catalunya té potencial per a estalviar molta més aigua. El canvi l’hem fet dins del nostre cap, i pot ser més gran.

Hem fet un pas bàsic, ara cal fer-ho saber a tot el món. Hem de ser capaços de dir-ho arreu, ha de ser un motiu d’orgull, una marca de qualitat: som els que consumim menys aigua per cap!

A més, l’aigua, en ser un recurs bàsic imprescindible per a la vida, és un element que coneix tothom, i el missatge el rep tothom. L’aigua és un exemple visual molt clar dels canvis que necessitem fer, d’aquest canvi cultural. Això li dóna un potencial molt important per poder mostrar els canvis que veurem en un futur proper, sense guerres, només entenent-ho en el cap i aplicant-ho al dia a dia.

Pûblicat a bloc.xarxanet.org

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un planeta blau…d’aigua, no?

  1. Anna ha dit:

    Hola, Sergi. Estic sensibilitzada amb el malbaratament domèstic de l’aigua per que visc en un dels municipis amb un major consum d’aigua per cap, Cabrils (Maresme). Un municipi d’urbanisme dispers que ha apostat per la jardineria d’altes necessitats d’aigua (gespes) i amb un rati piscines/habitants totalment irracional.
    Espero que algunes coses canviïn, doncs és possible mantenir enjardinaments bells i frondosos amb un mínim consum d’aigua, si es canvia una mica de xip i es valora la vegetació mediterrània. Jo tinc un jardí de 1000 m2 i gasto molt poca aigua en el seu manteniment. Malauradament, realment veig poca tendència al canvi entre els meus veïns i l’ajuntament no té massa interès en rebaixar el nostre consum d’aigua, i mentre tant els recs automàtics continuen funcionant a dojo. És trist que haguem de buidar els rius Tordera i Ter per a alimentar els nostres capricis.
    Però el maldecap veritable en relació al consum d’aigua és la creació de nous regadius agrícoles; aquests sí que són la mare dels ous del excessiu consum d’aigua al nostre país.
    Hem de lluitar per recuperar els nostres rius com un espai de natura, un tresor de biodiversitat a l’entorn mediterrani. Recuperar els boscos de ribera, els cabals ecològics i la connectivitat entre la llera del riu i els espais naturals propers. Entendre que no són meres canonades conductores de la nostra aigua potable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s