La RSS, Responsabilitat Social Social

Realment, les coses van a mal borràs i aquí no belluga ningú, no fos cas que rebéssim. I a mesura que mirem cap a un altre costat i que anem despistant se’ns va fent grossa la patata calenta. No hi ha ningú que li posi el cascavell al gat, ni ningú que agafi el bou per les banyes; no hi ha ningú que es fiqui en aquest fangar. Aleshores parlem del desastre de govern (aquell senat intergalàctic que no sabia què passava), parlem de les empreses dolentes (com el costat fosc de la força), i esperem un nen tocat per la mà de Déu que ens salvarà de tot.

Això passa a les pel•lícules, però haurem de tancar la tele i mirar el nostre món a la cara. La situació és prou complexa per no entendre-la, i la manera fàcil és teoritzar un munt. D’això en tenim molt i del color que vulguem.

Ara toca arremangar-nos. Podem parlar de moltes coses, però em centraré en una de ben mediàtica: el canvi climàtic. Ningú, en el camp científic, no en dubta, però ens dediquem a fer informes per saber si anem pitjor o molt pitjor. Sí que es fan avenços, però són massa petits, no ens serveixen, no ens desvien de la trajectòria directa a l’abisme (tot i que no sabem què hi ha a l’abisme, però tot sembla indicar que millor que no hi arribem).

I, ara que és el moment de pensar què volem fer, ens trobem els polítics enrocats, aquí, a Europa i al món, sense projecte de futur; les empreses maldant per salvar el compte de resultats i, tot plegat, qui pensa d’aquí a 10 anys? I d’aquí a vint? Què hem de fer ara per poder tenir un nivell de vida semblant d’aquí a 30 anys?

Per això, ara és el moment social, el moment de la responsabilitat social social, de la iniciativa que no mira el compte de resultats econòmics, de les ganes de construir un país perquè el volem capdavanter en el món. Ara calen les persones que miren per les persones.

Prendre la iniciativa vol dir posar-nos a fer coses, a desenvolupar projectes perquè volem canviar la trajectòria que hem pres, perquè sabem que cal anar endavant; sabem que ens podem equivocar, però si cal tornarem a començar. Ara toca liderar, ser líders. I ser líders vol dir tirar endavant propostes, perquè tenim el ple convenciment que ho hem de fer i fer equip, explicar-ho, sumar, fer xarxa (també a escala internacional).

Construir i fer-ho bé, amb qualitat, fer-ho perquè sabem que és imprescindible, però també pel gust de fer-ho, de ser-hi, de ser-ne part. I tu, quin projecte comences?

(Publicat a Xarxanet.org)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s